Actualment, hi ha evidències de que el contagi massiu es produeix en circumstàncies comunes. Es dóna, sobretot, amb la presència de persones infectades en espais tancats i en contacte continuat amb altres persones.

Hi ha un fenòmen conegut com a Superdispersió que consisteix en que un baix nombre d'infectats són capaços d'infectar a un gran nombre de persones. En el cas concret de sars-cov-2 es creu que aproximadament un 10% d'infectats poden provocar el 80% de les transmissions.

Un exemple de fenòmen de superdispersió és el cas del brot originat en un restaurant de la Xina, en el que un infectat assimptomàtic va originar un brot de 10 casos. En aquest cas, a més, la direcció de l'aire acondicionat va contribuir a la dispersió del virus.

Com detectar possibles casos?

Com hi ha un gran nombre de casos assimptomàtics, la millor estratègia és la basada en la tríada: test , seguiment , aïllament.

No obstant, només és vàlida mentre el nombre de casos és baix. Cada cas té entre 5 i 10 contactes a estudiar. Això fa que el nombre de contactes totals augmenti molt rapidament. Per tant, l'acció de distanciament social i mesures de protecció continua essent essencial.

Quins factors influeixen més en la capacitat de transmissió?

Segons estudis recents, es pot afirmar que la major capacitat d'infecció es produeix en la fase presimptomàtica i, per tant, és molt difícil de detectar de manera precoç.

Sembla que la capacitat de transmissió no varia gaire amb l'edat, excepte en els menors de 10 anys, que en contra del que inicialment es pensava, no són supertransmissors com passa amb altres infeccions virals. Tot i que encara hi ha certa controvèrsia al respecte, es necessiten estudis més robustos.

El que sí sembla determinant en la capacitat de transmissió és la càrrega viral.