Des de l'inici de la pandèmia s'ha presentat com a principal via de transmissió del sars-cov-2 mitjançant les gotícules exhalades pel sistema respiratori d'una persona infectada. Aquestes gotícules cauen a 1-2 metres de distància.

També s'ha plantejat la possibilitat d'una transmissió aèria.

Què és la transmissió aèria oportunista?

És la capacitat del virus de mantenir-se actiu en gotícules de menor tamany (inferior a 5 micres) i romandre durant hores a l'aire, expandint-se a distàncies més grans que els 2 metres.

Fins ara, aquest fenòmen es reconeixia en ambients hospitalaris on es poden generar aerosols i es descartava en altres ambients. Però recentment, la OMS ha reconegut que aquesta via de transmissió pot ser més freqüent del que es pensava.

Reconeix que alguns estudis de brots de coronavirus han estat relacionats amb events en espais tancats plens de gent i suggereix la possibilitat que es transmeti el virus via aèria per partícules en suspensió.

Conclou que calen més estudis i que la principal via de transmissió continua essent per contacte directe amb superfícies contaminades o amb persones infectades que propaguen el virus a través de les gotícules de saliva, secrecions respiratòries o gotes que s'expulsen amb la tos, esternuts, parlar o cridar.

Aquesta nova revisió s'ha fet arrel d'un document elaborat per 200 científics especialistes en propagació de malalties per via aèria.

Existeixen el events de superdispersió?

Actualment, hi ha evidències de que el contagi massiu es produeix en circumstàncies comunes. Es dóna, sobretot, amb la presència de persones infectades en espais tancats i en contacte continuat amb altres persones.

Hi ha un fenòmen conegut com a Superdispersió que consisteix en que un baix nombre d'infectats són capaços d'infectar a un gran nombre de persones. En el cas concret de sars-cov-2 es creu que aproximadament un 10% d'infectats poden provocar el 80% de les transmissions.

Un exemple de fenòmen de superdispersió és el cas del brot originat en un restaurant de la Xina, en el que un infectat assimptomàtic va originar un brot de 10 casos. En aquest cas, a més, la direcció de l'aire acondicionat va contribuir a la dispersió del virus, com podem veure a les imatges següents:

     salud.org

Com detectar possibles casos?

Com hi ha un gran nombre de casos assimptomàtics, la millor estratègia és la basada en la tríada: test , seguiment , aïllament.

No obstant, només és vàlida mentre el nombre de casos és baix. Cada cas té entre 5 i 10 contactes a estudiar. Això fa que el nombre de contactes totals augmenti molt rapidament. Per tant, l'acció de distanciament social i mesures de protecció continua essent essencial.

Quins factors influeixen més en la capacitat de transmissió?

Segons estudis recents, es pot afirmar que la major capacitat d'infecció es produeix en la fase presimptomàtica i, per tant, és molt difícil de detectar de manera precoç.

Sembla que la capacitat de transmissió no varia gaire amb l'edat, excepte en els menors de 10 anys, que en contra del que inicialment es pensava, no són supertransmissors com passa amb altres infeccions virals. Tot i que encara hi ha certa controvèrsia al respecte, es necessiten estudis més robustos.

El que sí sembla determinant en la capacitat de transmissió és la càrrega viral. Normalment quan més gran és el tamany de la gota més càrrega viral porta.

Fum del tabac com a via de transmissió. Sí o no?

Respecte a aquest punt també hi ha hagut diferents opinions al llarg d'aquests mesos. Inicialment no es va considerar una via de transmissió però en l'actualitat, els neumòlegs adverteixen que quan s'expulsa el fum també s'expulsen gotes grosses que poden ser portadores de càrrega viral. El mateix pot passar amb el vapeig dels dispositius electrònics.

Adverteixen també que l'ús de "caximbes", molt extès entre els més joves, pot comportar un perill sobretot per l'ús compartit de boquilles.

Fòmits, una de les paraules que hem après arrel de la pandèmia.

Fòmit és qualsevol objecte no animat que si es contamina amb qualsevol patògen és capaç de transmetre'l d'un individu a un altre. 

La transmissió per fòmits es pot produir de forma indirecta pel contacte amb superfícies de l'entorn d'una persona infectada o a través d'objectes que hagi pogut manipular si no s'ha realitzat una desinfecció adequada.

Les investigacions han demostrat que les superfícies no poroses són majors transmissors, això és degut a què els materials porosos absorbeixen i "atrapen" els patògens més fàcilment, dificultant la seva transmissió.

En l'àmbit quotidià els fòmits més habituals son monedes, vidres, panys de les portes i finestres, teclats, ratolins ordinador, mostradors, interruptors,..entre d'altres.

És important prendre unes mides higièniques i desinfectar les superfícies que poden ser susceptibles d'estar contaminades, així com una correcta higiene de mans.

Què en sabem de la transmissió en mar i piscines?

Segons la informació que tenim del Sars-cov-2 no es transmet per aigua. Un altre tema és el pot succeïr fora de l'aigua si no es manté el distanciament social, o inclús dins de l'aigua si hi ha gran quantitat de persones en un espai reduït. Però no té res a veure amb el medi aquàtic, té a veure amb la forma de transmissió que hem explicat anteriorment en altres punts.

Per aquest motiu, tant en piscines com en platges cal evitar les aglomeracions i respectar la distància social.

A més, pel que fa a les piscines hi ha una sèrie de mesures de desinfecció i higiene que caldrà que es realitzin de manera habitual per a evitar la propagació del virus. Podeu consultar aquestes mides a la web del ministeri de sanitat.

Conclusions

La principal via de transmissió continua essent per contacte directe amb persones infectades mitjançant les gotícules expulsades en tossir, esternudar..

La majoria de brots s'han produït en espais tancats on hi havia presència de molta gent.

La hipòtesi de la transmissió aèria oportunista ha cobrat força segons últims estudis, per tant, tot i que no és la via principal, cal tenir-la present.

Tenint en compte aquestes dades cal:

• Evitar aglomeracions
• Evitar activitats en espais tancats
• Ús de mascareta quan distància social no és possible (actualment a Catalunya és obligatòria)
• Ventilació habitual dels espais tancats, sobretot en ambient laboral.